Ningú sap amb certesa com o quan es va formar la Fraternitat Maçònica. Una teoria àmpliament acceptada entre els erudits maçònics és que va sorgir dels gremis de picapedrers durant l’Edat Mitjana. El llenguatge i els símbols utilitzats als rituals de la fraternitat provenen d’aquesta època. El document més antic que fa referència als maçons és el Poema Regius, escrit al voltant del 1390. Aquest document, juntament amb el Manuscrit de Cook escrit entre el 1410 i el 1420, formen el que s’anomena Freemasonry’s Gothic Constitutions.

El 1717 quatre lògies a Londres van formar la primera Gran Lògia. Son moments on els filòsofs i pensadors de l’època avancen cap a la laïcitat i l’antropocentrisme. El ser humà val com a individu. Anys enrere, René Descartes va pronunciar la famosa frase “Penso, per tant existeixo”. L’empirisme i el racionalisme dominaven el pensament filosòfic.

Va ser el 1723 quant 24 lògies van fer una assemblea a Londres i van aprovar les Constitucions d’Anderson, document considerat com el més important en el naixement de la Francmaçoneria Moderna (anomenada Especulativa o Acceptada). És el naixement de la Gran Lògia Unida d’Anglaterra.

La “nova Francmaçoneria” ja no té com a objectiu la construcció de temples materials, sinó temples espirituals, el perfeccionament de l’individu i de la humanitat en general. S’obra la porta a “obrers especulatius”. Ja no cal que siguin tècnics o especialistes en l’art de la construcció, sinó que ara pot ser maçó qualsevol persona que aporti el seu intel·lecte i la seva voluntat de créixer ètica i moralment pel be de la societat en general.

Alguns historiadors vinculen el naixement de la Ordre de la Francmaçoneria amb la Royal Society of London, fundada el 1660 és considerada la societat científica més antiga del món. Molts dels primers Grans Mestres eren membre d’ambdues institucions. Es calcula que el 45%  dels membres de la Royal Society eren practicants de la maçoneria.

La maçoneria va néixer envoltada de ciència, filosofia racional i una tendència associativa.

Al cap de trenta anys, la fraternitat s’havia estès per tot Europa i a les colònies americanes i índies.

Al llarg dels segles, la maçoneria ha esdevingut una fraternitat mundial que emfatitza l’estudi personal, la superació de l’individu i la millora social a través de la participació individual i la filantropia. Des de la seva creació ha estat una de les organitzacions responsables de difondre els ideals de la Il·lustració: la dignitat de l’home i la llibertat de l’individu, el dret de totes les persones al culte que volguessin, la formació de governs democràtics i la importància de l’educació pública. Els maçons van recolzar les primeres escoles públiques, tant a Europa com a Amèrica.

Entre els segles XIX i XX  la maçoneria va créixer de manera espectacular. En aquell moment, els governs no havien proporcionat cap “xarxa de seguretat” social. La tradició maçònica de fundar orfenats, llars per a vídues i llars per a gent gran, brindava l’única seguretat que molta gent coneixia.

Els quatre milions de maçons a tot el món continuen ajudant homes i dones a enfrontar els problemes del segle XXI, construint ponts de germanor i inculcant als cors dels homes ideals per a un demà millor.