És una pregunta que rebem habitualment, o per part dels homes que estan decidint si els agradaria unir-se a l’Ordre, o per qualsevol persona que s’interessi pel tema.

La resposta veritable és que no existeix una vida “típica” d’un maçó. Els maçons provenen de tots els àmbits de la vida, des de directors executius corporatius fins a conductors d’autobusos urbans, des de venedors de productes bàsics fins a mecànics d’automòbils.

Allò que uneix als maçons no és d’on venim o què fem per guanyar-nos la vida, sinó allò que aspirem a ser.

L’ajut als demés, la dedicació a la família, la pràctica de les virtuts socials i morals tant en l’àmbit domèstic com en el públic son els distintius del maçó. El respecte, la prudència, la solidaritat, la benevolència, la justícia son alguns dels ornaments que llueixen els Germans.

La maçoneria no és dogmàtica, cada Germà tria el seu camí, alineat amb els principis de l’Ordre, que el condueixen cap a la honorabilitat, a la construcció d’un edifici personal amb uns bons fonaments ètics i morals.

Ser maçó és un pare que ajuda el seu fill a prendre millors decisions; un líder empresarial que s’esforça per portar la moralitat al lloc de feina; un home pensatiu que aprèn a resoldre els problemes difícils de la vida; un amic que sempre està on i quan se’l necessita; un professor que sap escoltar i sap ensenyar; un Germà pels seus Germans; un virtuós de la veritat i de la justícia.

En poques paraules, es tracta de ser el millor home que es pugui ser.